Encarregats del manteniment de pistes mirant al cel

Avui és d’aquests dies temuts pels onze professionals de l’argila del torneig. Perquè no se sap fins quan plourà o quan tornarà a fer-ho. Perquè hi ha molts partits i molta terra mullada. I perquè “assecar-la” i que quedi en perfectes condicions, com si no hagués plogut, no és qüestió d’uns pocs minuts.

Un imagina una gran marca de gelats en la qual, cada estiu, tots els models haguessin de ser provats i aprovats per una única persona? Perquè alguna cosa semblant passa amb la terra batuda del Real Club de Tennis Barcelona. Es diu Julio Palomo i és el responsable de l’equip que càrrega, reparteix i allisa els quatre mil quilos de pols d’argila que es gasten durant el torneig.

Palomo mira avui al cel i el té clar. Prefereix dies molt assolellats, que assequin les pistes com desert de Atacama, que un torneig passat per aigua: “Si estan seques es rega i ja està. Però si plou tot és més complicat”. Palomo sap que en dies com avui toca “assecar”, repassar, allisar, ajustar. Fer desaparèixer tolls i que el drenatge funcioni a la perfecció.

El gran avantatge de Palomo és que ja és tot un veterà d’aquests que tots els jugadors saluden. Porta 22 anys arribant a casa ple de terra. I per això sap de memòria, per exemple, les tres capes diferents que hi ha per sota de les trepitjades dels tennistes. Que arriben fins als 40 centímetres. I que no sols porten maó.

I els tennistes, són exigents o maniàtics amb la tasca que despleguen des de la sis del matí fins a les onze de la nit? “Els espanyols ja saben com són aquestes pistes. Rafa per exemple no s’ha queixat ni m’ha demanat mai res especialment. Potser alguns tennistes forans ens comenten alguna cosa, però perquè no les trepitgen tot l’any”, explica una d’aquestes persones que, sense haver jugat mai un partit, acarona el tennis totes les hores que faci falta.

PATROCINADORS PRINCIPALS

PATROCINADORS

COL·LABORADORS

MEDIA PARTNERS