El somni de ser… àrbitre

Hi ha milers de xavals que, cada vegada que salten a una pista, somien amb colpejar i guanyar com Rafa Nadal. Però també hi ha molts joves que, una vegada complerts els 16, s’endinsen en la carrera dels àrbitres de tennis. Començant per ser jutges de línia. Amb la meta de, el dia menys pensat, pujar a aquesta prestigiosa cadira per a dictar tots els punts d’un partit.

Viatjar molt, treballar amb gent d’altres cultures i, en definitiva, una experiència molt enriquidora són alguns dels grans al·licients que s’emporten els futurs àrbitres quan comencen a progressar en el món de l’arbitratge.

Marc Franco és un d’aquests jutges que “canta” les boles que se surten de les línies. Va començar amb 19 anys i somia, ara amb 27, amb ser jutge de cadira. Del Barcelona Open Banc Sabadell. I d’un Gran eslam, Wimbledon sobretot, per què no. “Fa falta molta experiència però es tracta de treballar molt i anar escalant”, sospira. Raúl Reales té només 25 anys i en canvi ell ja sap el que és “jutjar” les línies de l’herba londinenca. “Imposa molt, el públic, tot tan ordenat i tan pautat, és que no hi ha ni un arbust mala tallat!”, recorda Raúl.

Malgrat l’edat tots dos, atresoren ja unes quantes batalletes a la seva esquena. Són molts tornejos, molts jugadors… i la vida mateixa. Com quan a Marc li va tocar fer d’intèrpret per a un tennista de parla hispana en un torneig a Holanda. El jutge àrbitre no entenia espanyol. I la falta d’entesa estava tensionant la conversa fins que Marc va fer d’intermediari. “Només volia una tovallola”, recorda entre riures. Una anècdota lingüística va viure també Raúl: “Em va tocar acompanyar a un tennista al bany. I, just en aquest moment, el jugador al qual acompanyava es va adonar de què jo parlava en espanyol”. I va ser llavors quan es va llaurar una conversa més llarga i natural… i sense sortir del bany.

Tots dos joves ja han exercit en unes quantes edicions del Barcelona Open Banc Sabadell. I, sent optimistes, podrien ser jutges de cadira d’un partit del quadre final en qüestió de poc temps. Tal vegada dos o tres anys. Estan desitjant-ho. I ho saben. Que hi ha somnis… que s’acaben complint.

PATROCINADORS PRINCIPALS

PATROCINADORS

COL·LABORADORS

MEDIA PARTNERS