El regnat de Nadal continua inexpugnable

Res a objectar a l’intent de proesa dut a terme pel tennista grec. No és fàcil guanyar a Rafa en terra. O en el seu club. Per això en una final com la d’avui ningú ho ha fet encara. Dotze finals, dotze trofeus. Per al tennista nascut a Atenes era la segona vegada que trepitjava la terra del RCTB-1899 en l’última jornada. Però aquesta vegada tampoc va poder assaltar un regnat que continua inexpugnable.

Això de Tsitsipas és un nou esglaó que escala. N’hi ha que volen que progressi més ràpid. Que arrasi en cada torneig. Que desbanqui d’una vegada a Djokovic, que desplaci a Nadal, que enterri a Federer. Però si la pandèmia ha ensenyat alguna cosa a aquesta societat que tan ràpid consumeix és que hi ha coses que és millor cuinar-les a foc lent. Per això la recepta del grec pot resultar poc més que un aperitiu per a alguns. Però no deixa de progressar. D’ascendir, a tots els nivells. Millors cops, més tenacitat, millor estratègia i aquest saber estar en la pista, com alguns dels ‘grans’ que segur que idolatrava de petit, que li permet temperar. No precipitar-se. I jugar boles decisives com si no li fos la vida en això. Com aquests funambulistes que aconsegueixen arribar a l’altre costat sense caure’s. I sense xarxa.

El grec ja sap el que és guanyar tornejos a l’aire lliure i també en indoor. Tornejos ATP 250, 500, 1000 i tota una Copa de Mestres a la qual només arriben els vuit millors de l’any. També ha sabut tombar a Rafa, a Djokovic i a Federer. I, assentat entre els deu millors, promet continuar regalant grans tardes. Grans remuntades. Grans gestes. Però això de guanyar al millor jugador del RCTB-1899 en la seva pròpia casa haurà d’intentar-ho en pròximes edicions. Perquè guanyar a un jugador que porta guanyades 50 de 56 finals disputades, sumant Montecarlo, Barcelona, Roland Garros, Madrid i Roma, sempre serà un cim difícil d’aconseguir.

Aquesta vegada Nadal ho ha aconseguit amb tots els quirats que els espectadors esperaven i mereixien. Fins i tot amb els moments de tensió que alimenten les millors batalles. Com aquestes pel·lícules en les quals l’espectador no sap, fins al final, com acabaran. El problema per a molts dels quals li veuen a l’altre costat d’una pista de terra batuda és que el director d’aquesta pel·lícula sol ser el mateix Nadal. I és ell qui dicta el final. Molts hauran abandonat apesarats les instal·lacions del RCTB-1899 perquè toca esperar tot un any per a poder veure’l. Però hi ha consol. En la retina, en el bagul dels millors records, quedarà el partit d’avui. Una altra d’aquestes batalles inesborrables, il·lustres, èpiques, sense esborralls. Una altra que caldrà explicar-li a més d’un incrèdul, a més d’un despistat. Sense poder ocultar el somriure que arrenca el millor jugador de la història sobre argila. Sí. Rafa va tornar a fer-ho.

PATROCINADORS PRINCIPALS

PATROCINADORS

COL·LABORADORS

MEDIA PARTNERS