Quan els somnis es compleixen

Tenir onze, dotze anys. I, de sobte, saber que li donaràs boles a Nadal. A Tsitsipas. Als millors jugadors de la terra batuda. I, clar, arriben els nervis. “Són jugadors professionals. Estàs sortint per la tele. I no deixes de pensar a no ficar la pota, sobretot si és el teu primer any”. Qui parla és Alberta Soler, una de les moltes aplegapilotes que ha format part en aquest Barcelona Open Banc Sabadell.

Per a Soler no és el seu primer torneig en el qual es veu a peu de pista. Però els nervis continuen sent presents. I, a més, tots aquests vivaços adolescents enguany s’han hagut d’adaptar a determinats canvis per la maleïda pandèmia. “Encara que ho arribis a passar una miqueta malament tot se t’oblida perquè després saps que hi ha molt companyerisme. Portem tot l’any esperant aquesta setmana i sempre és una il·lusió tremenda que et triïn per a sortir a pista”, afegeix aquesta jove aficionada i amant de l’esport de la raqueta.

Ignacio Laca també insisteix que “en la pista sempre hi ha algun moment, un error, que fa que et posis nerviós. Però després esdevenen riures amb els companys, amb els quals fas pinya encara que sàpigues que només dura una setmana”. Alberta i Ignacio no poden ocultar els seus somriures, malgrat les màscares. I tampoc oculten una certa pena perquè cap dels dos serà aplegapilotes l’any que ve.

Alguna història, digna de confessar? A Alberta li va picar una abella. Sí, enmig d’un partit. I no sabia què fer, com dissimular les ganes que tenia de gratar-se o d’almenys mirar-se la picada. Ignacio reconeix que, quan va debutar en el torneig, li va tocar fer un partit de Rafa Nadal. I en un moment en el qual, “la veritat, no estava molt atent, va treure Rafa…”. I li va donar en tota la cara. “Em continua semblant el millor”, admet Ignacio entre riures.

Són gairebé cinquanta. Xavals que estimen el tennis des de petits. I que, quan es veuen donant-los boles als més grans del circuit, senten aquestes pessigolles tan difícils de gestionar. De descriure. Però que, quan s’apaguen les llums, donen curs a aquesta desimboltura pròpia de l’edat. I compten, a la seva manera, que ha estat un somni. Dels compliments. Dels bonics.

PATROCINADORS PRINCIPALS

PATROCINADORS

COL·LABORADORS

MEDIA PARTNERS