Tennis i literatura, més enllà de Sant Jordi

Martin Amis deia que el tennis és “la combinació més perfecta de la forma física, l’art, el poder, l’estil i l’enginy”. Amb aquestes elogioses paraules l’escriptor britànic reflectia l’estreta relació que tennis i literatura han mantingut al llarg dels anys, i que avui es repeteix amb la conjunció de les semifinals del torneig i la diada de Sant Jordi, la més literària de tot el any.

Són molts els autors que han combinat les lletres amb la raqueta, començant per Javier Cercas, un habitual del torneig. L’autor de Soldats de Salamina va disputar diversos tornejos durant la seva joventut i va arribar a somiar dedicar-se professionalment a aquest esport. El cacerenc, que aquest Sant Jordi presenta “El Castillo de Barbazul”, ha afirmat que el tennis li va ensenyar el valor de la disciplina, i també que tenia una bona dreta. “Tot el que jo sé sobre moral ho vaig aprendre jugant al tennis”, va afirmar al seu dia, parafrasejant Camús.

Més profunda encara va ser la relació del malaguanyat David Foster Wallace amb l’esport de la raqueta. El controvertit escriptor nord-americà va jugar al tennis en la joventut, entre els 12 i els 15 anys. Wallace es considerava “un tennista júnior força bo”, i va assolir el lloc 17 al rànquing tennístic del mig oest, experiència que li va deixar un pòsit d’afició per la raqueta que es reflecteix a tota la seva obra, i especialment a la mastodòntica i coneguda “La broma infinita”. Així mateix va escriure diversos assaigs tennistics, alguns publicats en castellà com “El tenis com a experiència religiosa”, on s’endinsa a l’US Open així com a la rivalitat entre Rafa Nadal i Roger Federer.

El tennis també apareix a la polièdrica biografia d’una altra gran ploma, Vladimir Nabokov. L’autor de Lolita, nascut a Rússia el 1899 al si d’una rica família de Sant Petersburg, va gaudir durant la seva infància d’una educació d’alt nivell a càrrec d’institutrius angleses i franceses. Però la revolució russa i l’exili el va expulsar d’aquella vida idíl·lica. Nabokov es va veure obligat a guanyar-se la vida amb diverses feines, entre ells fer classes de tennis durant la seva estada Berlín. Un període que va suposar un pas enrere a la seva escala social, encara que com a contrapartida va propiciar la trobada amb la seva futura esposa, Vera, una altra russa exiliada com ell.

L’afició per la raqueta també s?amaga, disfressada de casualitat, al?origen d?una de les novel·les més conegudes de les últimes dècades: ‘El senyor dels anells’. El seu autor, el sud-africà JR Tolkien, era un gran aficionat al tennis, esport que va practicar durant els seus anys a Oxford. Passats els 40 anys, i en un partit amb Angus McIntosh, 22 anys més jove que ell, Tolkien es va torçar el turmell, cosa que el va obligar a romandre en repòs durant una temporada. A què va dedicar aquest temps? A traçar les línies mestres d”El hobbit’, l’obra que va donar peu a la Terra Mitjana i l’èpica aventura per destruir l’anell de poder.

Menys casual és la relació amb el tennis d’autors com ara J.R. Moehringer o John Carlin, autors respectivament de les biografies d’Andre Agassi (“Open”) i Rafael Nadal (“Rafa, la meva història”), dues peces aclamades que ofereixen el costat més humà d’uns esportistes que, en la solitud a què s?enfronten durant els partits, han alimentat amb la poètica del tennis les pàgines de molts grans llibres.

PATROCINADORS PRINCIPALS

PATROCINADORS

COL·LABORADORS

MEDIA PARTNERS