Estadístiques | Barcelona Open Banc Sabadell

Estadístiques

Jugador amb més número de títols individuals

11 títols

Rafael Nadal / ESP (2005-06-07-08-09-11-12-13-16-17-18)

3 títols

Roy Emerson / AUS (1961-63-64)

Manuel Orantes / ESP (1969-71-76)

Mats Wilander / SWE (1982-83-84)

 

Parelles amb més número de títols dobles

3 títols

Neale Fraser - Roy Emerson / AUS (1959-60-62)

Anders Jarryd - Hans Simonsson / SWE (1981-82-83)

 

Jugador amb més números de títols de dobles

7 títols

Roy Emerson / AUS (1959-60-62 amb Neale Fraser; 1963 amb Manolo Santana; 1964 amb Kevin Fletcher; 1965 amb Ramanathan Krishnan i 1966 amb Fred Stolle)

 

Jugadors amb més número de títols individuals i dobles

11 títols

Rafael Nadal

10 títols

Roy Emerson 

5 títols

Manuel Orantes

4 títols

Neale Fraser

Andrés Gómez

Daniel Nestor

Manolo Santana

Ilie Nastase

Juan Gisbert

 

Guanyadors dels dos títols el mateix any

10 jugadors

(1953) Vic Seixas / USA

(1954) Tony Trabert / USA

(1959) Neale Fraser / AUS

(1963-64) Roy Emerson / AUS

(1969) Manuel Orantes / ESP

(1970) Manuel Santana / ESP

(1973-74) Ilie Nastase / ROU

(1975) Bjorn Borg / SWE

(1980) Ivan Lendl / CZE

(1990) Andrés Gómez / ECU

 

Guanyadors que han reeditat títol l'any següent

10 jugadors - 18 vegades

(1956-57) Herbert Flam / USA

(1963-64) Roy Emerson / AUS

(1967-68) Martin Mulligan / ITA

(1973-74) Ilie Nastase / ROU

(1980-81) Ivan Lendl / CZE

(1982-83-84) Matts Wilander / SWE

(1989-90) Andrés Gómez / ECU

(1995-96) Thomas Muster / AUT

(2005-06-07-08-09, 11-12-13, 16-17-18) Rafael Nadal / ESP

(2014-15) Kei Nishikori / JPN

 

Campions espanyols de la prova individual

13 jugadors

Andrés Gimeno (1960)

Manuel Santana (1962-70)

Juan Gisbert (1965)

Manuel Orantes (1969-71-76)

Emilio Sánchez (1991)

Carlos Costa (1992)

Albert Costa (1997)

Félix Mantilla (1999)

Juan Carlos Ferrero (2001)

Carlos Moyá (2003)

Tommy Robredo (2004)

Rafael Nadal (2005-06-07-08-09-11-12-13-16-17-18)

Fernando Verdasco (2010)

 

Parelles espanyoles campiones en dobles

4 parelles

Manuel Orantes / Juan Gisbert (1972)

Emilio Sánchez / Sergio Casal (1985-88)

Jordi Burillo / Alberto Berasategui (1997)

Feliciano López / Marc López (2018)

*altres jugadors espanyols que han guanyat la prova de dobles:

Manuel Santana / Roy Emerson (1963)

Manuel Orantes / Patricio Rodríguez (1969)

Manuel Santana / Lew Hoad (1970)

Juan Gisbert / Zeljko Franulovic (1971)

Juan Gisbert / Ilie Nastase (1974)

Javier Sánchez / Andrés Gómez (1990)

Javier Sánchez / Andrés Gómez (1992)

Javier Sánchez / Luis Lobo (1996)

 

Jugadors que han disputat més finals individuals

11 finals

Rafael Nadal / ESP (Campió 2005-06-07-08-09-11-12-13-16-17-18)

7 finals

Manuel Orantes / ESP (Campió 1969-71-76; i finalista 1972-73-74-77)

5 finals

Manuel Santana / ESP (Campió 1962-70; i finalista 1961-64-69)

Mats Wilander / SWE (Campió 1982-83-84 i finalista 1985-87)

4 finals

Guillermo Vilas / ARG (Finalista 1980-81-82-83)

Roy Emerson / USA (Campió 61-63-64 i finalista 1959)

David Ferrer / ESP (Finalista 2008, 2009, 2011, 2012)

 

Campions del torneig sense cedir un set

10 jugadors / 17 vegades

Vic Seixas (1953)

Tony Trabert (1954)

Herbert Flam (1956)

Roy Emerson (1961)

Jan Kodes (1972)

Carlos Costa (1992)

Richard Krajicek (1994)

Albert Costa (1997)

Rafael Nadal (2005-07-11-12-13-16-17-18)

Dominic Thiem (2019)

 

Jugador amb més finals consecutives

5 finals

Rafael Nadal / ESP (Campió 2005-06-07-08-09)

4 finals

Guillermo Vilas / ARG (Finalista 1980-81-82-83)

Mats Wilander / SWE (Campió 1982-83-84 i finalista 1985)

Manuel Orantes / ESP (Campió 1971, finalista 1972, 1973, 1974)

 

Campions esquerrans de la prova individual

7 jugadors / 22 edicions

Art Larsen / USA (1955)

Neale Fraser / AUS (1959)

Thomaz Koch / BRA (1966)

Manuel Orantes / ESP (1969-71-76)

Andrés Gómez / ECU (1989-90)

Thomas Muster / AUT (1995-96)

Rafael Nadal / ESP (2005-06-07-08-09-11-12-13-16-17-18)

Fernando Verdasco / ESP (2010)

 

Finals disputades entre tennistes esquerrans

(1966) Thomaz Koch (BRA) a Nicola Pilic (YUG) 6-3 6-2 3-6 7-5

 

Final individual amb més jocs disputats

61 jocs (1953) Vic Seixas (USA) a Enrique Morea (ARG) 6-3 6-4 22-20

 

Repetició de la mateixa final en dues competicions consecutives

2012 (21 - 29 abril) Rafael Nadal (ESP) a David Ferrer (ESP) 7-6(1) 7-5

2011 (16 - 24 abril) Rafael Nadal (ESP) a David Ferrer (ESP) 6-2 6-4

2009 (20 - 26 abril) Rafael Nadal (ESP) a David Ferrer (ESP) 6-2 7-5

2008 (28 - 4 maig) Rafael Nadal (ESP) a David Ferrer (ESP) 6-1 4-6 6-1

1983 (03 - 09 octubre) Mats Wilander (SWE) a Guillermo Vilas (ARG) 6-0 6-3 6-1

1982 (05 - 11 octubre) Mats Wilander (SWE) a Guillermo Vilas (ARG) 6-3 6-4 6-3

1981 (05 - 11 octubre) Ivan Lendl (CZE) a Guillermo Vilas (ARG) 6-0 6-3 6-0

1980 (06 - 12 octubre) Ivan Lendl (CZE) a Guillermo Vilas (ARG) 6-4 5-7 6-4 4-6 6-1

1974 (14 - 20 octubre) Ilie Nastase (ROU) a Manuel Orantes (ESP) 8-6 9-7 6-3

1973 (08 - 14 octubre) Ilie Nastase (ROU) a Manuel Orantes (ESP) 2-6 6-1 8-6 6-4

 

Finals espanyoles a la prova individual

11 finals

(1969) Manuel Orantes a Manuel Santana 6-4 7-5 6-4

(1991) Emilio Sánchez a Sergi Bruguera 6-4 7-6 6-2

(1997) Albert Costa a Albert Portas 7-5 6-4 6-4

(2001) Juan Carlos Ferrero a Carlos Moyá 4-6 7-5 6-3 3-6 7-5

(2005) Rafael Nadal a Juan Carlos Ferrero 6-1 7-6(4) 6-3

(2006) Rafael Nadal a Tommy Robredo 6-4 6-4 6-0

(2008) Rafael Nadal a David Ferrer 6-1 4-6 6-1

(2009) Rafael Nadal a David Ferrer 6-2 7-5

(2011) Rafael Nadal a David Ferrer 6-2 6-4

(2012) Rafael Nadal a David Ferrer 7-6(1) 7-5

(2013) Rafael Nadal a Nicolás Almagro 6-4 6-3

 

Final individual amb menys jocs disputats

15 jocs

(2018) Rafael Nadal a Stefanos Tsitsipas 6-2 6-1

16 jocs

(2014) Kei Nishikori a Santiago Giraldo 6-2 6-3

(2019) Dominic Thiem a Daniil Medvedev 6-4 6-0

17 jocs

(2017) Rafael Nadal a Dominic Thiemn 6-4 6-1

18 jocs

(2011) Rafael Nadal a David Ferrer 6-2 6-4

19 jocs

(1968) Martin Mulligan a Ingo Buding 6-0 6-1 6-0

(2007) Rafael Nadal a Guillermo Cañas 6-3 6-4

(2013) Rafael Nadal a Nicolás Almagro 6-4 6-3

 

Jugadors que han disputat més edicions del torneig

(19) Feliciano López

(17) Tommy Robredo

(16) Manuel Orantes i Albert Montañes

(15) Antonio Muñoz i Javier Sánchez

(14) José Luis Arilla, José Higueras, Emilio Sánchez, Tomás Carbonell y Sergi Bruguera

 

Jugadors no espanyols que han disputat més edicions del torneig

(13) Thomas Muster (AUT)

(12) Tomas Smid (CZE)

 

Edició amb més jugadors espanyols

(1998) 26 jugadors

(1997) 25 jugadors

 

Números 1 mundials que han jugat edicions anteriors

(1956) Lew Hoad (AUS)

(1959) Neale Fraser (AUS)

(1960) Neale Fraser (AUS)

(1964) Roy Emerson (AUS)

(1965) Roy Emerson (AUS)

(1971) John Newcombe (AUS)

(1973) Ilie Nastase (ROU)

(1989) Ivan Lendl (CZE)

(2002) Leyton Hewitt (AUS)

(2009) Rafael Nadal (ESP)

(2011) Rafael Nadal (ESP)

(2017) Andy Murray (GBR)

(2018) Rafael Nadal (ESP)

 

Nota: els rànquings de l'ATP van quedar establerts el 1973, i es van considerar, des d'aquella data, els únics rànquings oficials per al tennis, ja professional. Abans dels rànquings ATP hi va haver altres classificacions que es poden considerar oficials ja que eren utilitzades per la federació internacional per a la designació de favorits en les proves del Grand Slam. Els rànquings utilitzats entre 1914 i 1938 van ser confeccionats per Wallys Myers, especialista en tennis del London Daily Telegraph. Durant aquest període, Myers no va publicar classificació entre 1915 i 1918. Sir F. Gordon Lowe va elaborar el rànquing mundial el 1939. Entre 1940 i 1945 no hi va haver rànquings. Pierre Gillow va elaborar els rànquings el 1946 i el 1951, mentre que John Dlliff en va ser el responsable entre 1947 i 1950. Des del 1952, i fins a l'arribada de les classificacions de l' ATP, el responsable de les classificacions va ser Lance Tingay. En l'època de l'escissió entre el tennis professional i el tennis amateur (1956-1969), les classificacions obviaven els tennistes professionals, ja que aquests no podien participar en les competicions del Grand Slam.

 

Número de títols individuals per països

(26) Espanya: Andrés Gimeno; Manuel Santana (2); Juan Gisbert; Manuel Orantes (3); Emilio Sánchez; Carlos Costa; Albert Costa; Félix Mantilla; Juan Carlos Ferrero, Carlos Moyá, Tommy Robredo, Rafael Nadal (11) i Fernando Verdasco

(8) Suècia: Sven Davidson; Bjorn Borg (2); Mats Wilander (3) i Kent Carlsson (2)

(6) Estats Units: Vic Seixas; Tony Trabert; Art Larsen; Herbet Flam (2) i Todd Martin

(4) Australia: Neale Fraser i Roy Emerson (3)

(3) Àustria: Thomas Muster (2) i Dominic Thiem (1)

(3) Txecoslovàquia: Jan Kodes i Ivan Lendl (2)

(2) Argentina: Martín Jaite i Gastón Gaudio

(2) Equador: Andrés Gómez (2)

(2) Itàlia: Martin Mulligan (2)

(2) Romania: Ilie Nastase (2)

(2) Japó: Kei Nishikori (2)

(1) Ucraïna: Andrei Medvedev

(1) Brasil: Thomaz Koch

(1) Hongria: Balasz Taroczy

(1) Txile: Hans Gildemeister

(1) França: Thierry Tulasne

(1) Països Baixos: Richard Krajicek

(1) Rússia: Marat Safin

 

Derrotes de primers caps de sèrie al seu debut al torneig

(1986) Henri Leconte amb Ronald Agenor (6-1 i abandonament)

(1992) Boris Becker amb Jordi Burillo (1-6 7-6 6-4)

(1994) Jim Courier amb Álex Corretja (6-2 3-6 6-3)

(1995) Pete Sampras amb Oliver Gross (1-6 6-2 6-3)

(2000) Yevgeny Kafelnikov amb Carlos Moyá (6-2 7-6)

(2005) Marat Safin amb José Acasuso (6-4 6-4)

(2013) David Ferrer amb Dmitry Tursunov (7-5 3-6 6-1)

 

Campió més veterà del torneig

(2018) Rafael Nadal (31 anys, 10 mesos i 27 dies)

 

Campió més jove de la història del torneig

(1982) Mats Wilander (18 anys, 1 mes i 19 dies)

 

Campions a Barcelona i Roland Garros el mateix any

8 jugadors / 16 vegades

(1954) Tony Trabert (USA)

(1963) Roy Emerson (AUS)

(1973) Ilie Nastase (ROU)

(1975) Bjorn Borg (SWE)

(1982) Matts Wilander (SWE)

(1990) Andrés Gómez (ECU)

(1995) Thomas Muster (AUT)

(2005-06-07-08-11-12-13-17-18) Rafael Nadal (ESP)

 

Mateixa final a Barcelona i Roland Garros el mateix any

1 Final (1982)

Roland Garros: Mats Wilander (SWE) a Guillermo Vilas (ARG) 1-6 7-6 6-0 6-4

Trofeu Conde de Godó: Mats Wilander (SWE) a Guillermo Vilas (ARG) 6-3 6-4 6-3

 

Campions de Roland Garros que han jugat a Barcelona: 
El tennista d'Estats Units Michael Chang és l'únic campió de Roland Garros que mai no ha disputat el trofeu Conde de Godó, des del 1948. (Budge Patty, Jaroslav Drobny, Ken Rosewall, Tony Trabert, Lew Hoad, Sven Davidson, Mervyn Rose, Nicola Pietrangeli, Manuel Santana, Rod Laver, Roy Emerson, Fred Stolle, Tony Roche, Jan Kodes, Andrés Gimeno, Ilie Nastase, Bjorn Borg, Adriano Panatta, Guillermo Vilas, Matts Wilander, Yanick Noah, Ivan Lendle, Andrés Gómez, Jim Courier, Sergi Bruguera, Thomas Muster, Yevgeny Kafelnikov, Gustavo Kuerten, Carlos Moyá, Andre Agassi, Albert Costa, Juan Carlos Ferrero, Gastón Gaudio i Rafael Nadal).

 

Jugadors que han superat la fase previa els darrers anys

(1995) Gerard Solves, Marcelo Ríos, Bohdan Ulihrach, Juan Albert Viloca, Thierry Champion, Jérôme Golmard i Noszlavy

(1996) Gerard Solves, Víctor Sendín, Lars Burgsmülller, Fabio Maggi, Hendrik Jan Davids, Ignacio Truyol i Fernando Vicente

(1997) Jacobo Díaz, David Salvador, Germán López, Marcos Górriz, Albert Portas, Don Johnson i Álex López Morón

(1998) Quino Muñoz, Roberto Carretero, Feliciano López, Diego Hipperdinger, Juan Luis Rascón, David Sánchez i Alberto Martín

(1999) Marc-Kevin Göellner, Ronald Agenor, Tommy Robredo, Francisco Costa, Francis Roig, Germán Puentes i Francisco Cabello

(2000) Bohdan Ulihrach, Gastón Etlis, Albert Portas, Salvador Navarro, Niklas Kulti, Tommy Robredo i Christophe Rochus

(2001) Federico Luzzi, Oliver Gross, Marcelo Charpentier, Guillermo Cañas, Albert Montañés, Goran Ivanisevic i Adrian Voinea

(2002) Zoltan Krajan, Michael Llodrá, Carlos Cuadrado, Cédric Pioline, Dídac Pérez, Irakli Labadze i Stefano Galvani

(2003) Filippo Volandri, Mariano Puerta, Salvador Navarro, Cyril Saulnier, Werner Eschauer i Dídac Pérez

(2004) Olivier Patience, Juan Antonio Marín, Kristfon Vliegen, Daniel Elsner, Stanislas Wawrinka, Dídac Pérez i Salvador Navarro

(2005) Stanislas Wawrinka, Rubén Ramírez, Gäel Monfils, Albert Portas, Teimuraz Gabashvili, Francisco Fogués i Jarkko Nieminen

(2006) Ivo Klec, Daniel Gimeno, Iván Navarro, Stefano Galvani, Andrea Stoppini, Evgeny Korolev i Álex Calatrava

(2007) Farrukh Dustov, Boris Pashanski, Paolo Lorenzi, Pablo Andújar, Juan Antonio Marín i Yuri Schukin

(2008) Matteo Marrai, Marc López, Mikhail Kukushkin, José A. Sánchez de Luna, Max Mirnyi, Daniel Gimeno, Gabriel Trujillo, Yuri Schukin i Rubén Ramírez

(2009) Fredrico Gil, Santiago Ventura, Daniel Gimeno, Pere Riba, Nicolás Lapentti, Mikhail Kukushkin i Fabio Fognini

(2010) Pablo Cuevas, Christophe Rochus, Pere Riba, Simone Bolelli, Marsel Ilhan, Albert Ramos i Daniel Gimeno

(2011) Flavio Cipolla, Vincent Millot, Simon Greul, Benoit Paire, Jarkko Nieminen, Edouard Roger i Simone Vagnozzi

(2012) Federico Delbonis, Andrey Golubev, Sergey Bubka, David Goffin, Aljas Bedene, Joao Sousa i Robert Farah

(2013) Jan Hajek, Kenny de Schepper, Ernests Gulbis, Guillermo Olaso, Marc López i Dmitry Tursunov

(2014) Dominic Thiem, Andreas Beck, Matteo Viola, Marc López, Andrey Kuznetsov i Marsel Ilhan

(2015) Jaume Antoni Munar, Yuichi Sugita, James Ward, Andrey Rublev, Marton Fucsovics i Thiemo De Bakker 

(2016) Pedro Cachín, Jan-Lennart Struff, Karen Kachanov, Radek Stepanek, Marlon Fucsovics i Franko Skugor

(2017) Casper Ruud, Thiago Monteiro, Yuichi Sugita, Steven Diaz, Hyeon Chung, Daniel Taro i Santiago Giraldo

(2018) Martin Klizan, Bjorn Fratangelo, Corentin Moutet, Rogerio Dutra Silva, Ricardo Ojeda Lara i Ilya Ivashka

(2019) Hugo Dellien, Federico Delbonis, Marcel Granollers, Diego Schwartzman, Albert Ramos-Viñolas i Pedro Sousa

 

Jugadors que han rebut Wild-Card els darrers anys

(1995) Jordi Burillo, Andrei Cherkasov, Roberto Carretero, Henri Leconte i Francis Roig

(1996) Francis Roig, Julián Alonso, Alberto Martín, Roberto Carretero i Juan Albert Viloca

(1997) Julián Alonso, Alberto Martín, Francis Roig, Emilio Sánchez i Fernando Vicente

(1998) Francis Roig, Fernando Vicente, Tomás Carbonell, Marat Safin i Salvador Navarro

(1999) Javier Sánchez, Juan Carlos Ferrero, Tomás Carbonell i Óscar Serrano

(2000) Tommy Haas, Juan Antonio Marín, Galo Blanco, Sergi Bruguera i Julián Alonso

(2001) Thomas Enqvist, Alberto Berasategui, Nicolas Kiefer, Félix Mantilla i Feliciano López

(2002) Marc López, Feliciano López, José Acasuso, Juan Antonio Marín i Sergi Bruguera

(2003) Marc López, Galo Blanco, Rafael Nadal, Juan Antonio Marín i Fernando Verdasco

(2004) Marc López, Nicolás Almagro, Gustavo Kuerten, Thomas Johansson i Albert Montañés

(2005) Fernando Vicente, Parador Srichaphan, Galo Blanco, Marc López i Andy Murray

(2006) Galo Blanco, Tomeu Salvá, Albert Costa, Carlos Cuadrado i Marcel Granollers

(2007) Félix Mantilla, Marcel Granollers, Fernando Vicente, Marc López i Bartolomé Salvá

(2008) Andy Murray, James Blake, Mario Ancic i Alberto Martín

(2009) Juan Carlos Ferrero, Gastón Gaudio, Alberto Martín, Fernando González i Marat Safin

(2010) Fernando Verdasco, Beto Martín, David Nabaldian, Marcel Granollers i Filip Krajinovic

(2011) Alex Kuznetsov, Juan Mónaco, Albert Ramos, Pablo Carreño-Busta i Gerard Granollers

(2012) Gerard Granollers, Iñigo Cervantes, Rubén Ramírez, Javier Martí i Filip Krajinovic

(2013) Albert Montañés, Pablo Carreño, Gerard Granollers i Roberto Carballés

(2014) Facundo Argüello, Roberto Carballés, Iñigo Cervantes, Daniel Gimeno-Traver

(2015) Nick Kyrgios, Albert Montañés, Roberto Carballés i Elias Ymer

(2016) Albert Montañés, Jaume Antoni Munar, Benoit Paire i Elias Ymer

(2017) Andy Murray, Alexander Zverez, Albert Montañes, Tommy Robredo i Mikael Ymer

(2018) Pedro Martinez, Novak Djokovic, Marcel Granollers, Tommy Robredo i Jaume Munar

(2019) Grigor Dimitrov, David Ferrer, Nicola Kuhn, Feliciano López i Alexander Zverev